Aquest any no us demanaré joguines ni i-pods/phones/pc (etc) mega-tecnologics. No us demanaré tampoc la pau mundial ni que s'acabi la gana al món, ara que ja sé com va la cosa dubto que pogueu aconseguir-ho, us demano una cosa que potser, en l'essència de la seva simplicitat és complicat:
Vull 365 somriures, un per cada dia de l'any. Vull ganes de viure i molta esperança. Vull noves pedres amb les que ensopegar (les de l'any passat s'han desgastat de tant fer-les servir, em sap greu) Vull un cel il·luiminat d'estrelles. Vull un mapa del meu camí (esque avegades em perdo i m'espanto) Vull una abraçada indolora. Vull un pot de llàgrimes (però si pot ser que sigui de llàgrimes de quan rius fins a plorar em faríeu un favor. Perquè de fet, encara conservo els pots de llàgrimes tristes de l'any passat i com em fan nosa els llençaré al mar. Bé com fa tothom no? Per alguna cosa és salat..) Vull un candau pel meu cor. Vull un petó a la galta. Vull un jersey d'ilusions que m'escalfi en dies freds. Vull una gonollera per quan caic d'adalt de tot. Vull carícies de pell de gallina. Vull menys crits, que tinc mal de cap ja. Vull més maduresa que victimisme i més amor que ràbia. Vull un ibopufeno pel mal d'amors. Vull una història basada en fets reals. I per últim, la peça del puzzle que em falta.
Bé ja està, potser són moltes coses però considero que aquest any m'he portat suficientment bé com per rebre alguna de les meves peticions. Potser no teniu la mateixa opinió però almenys no he matat a ningú, i, ja hos dic jo, que tal i com han anat les coses aquest any haguès sigut un comportament d'alló més normal. Per tant, ja sabeu.
Gràcies.
Elena.
No hay comentarios:
Publicar un comentario