lunes, 28 de diciembre de 2009
two thousand nine
Diuen que any nou vida nova. Jo no sé si serà cert però m'es igual la veritat. M'he demostrat que puc somriure-li fins i tot al dia mes negre i opac de la història i amb això ja en tinc prou.
Per tant, gràcies al 2009 per haver posat a cada persona al seu lloc.
miércoles, 23 de diciembre de 2009
Tu, jo i l'altra banda de tot.
lunes, 21 de diciembre de 2009
sábado, 19 de diciembre de 2009
Ice age.
Estimats reis de l'Orient..
lunes, 14 de diciembre de 2009
Sulfúrate
domingo, 13 de diciembre de 2009
martes, 8 de diciembre de 2009
ego
jueves, 3 de diciembre de 2009
Som al mateix llit i ja és tard. De sobte, obro els ulls com si no fes cinc hores que dormim i tota l'habitació és d'una negror densa i abstracta. Em giro de cara a tu, dorms tranquil. La teva respiració és pausada i suau. Tot tu sembles tan delicat que em fa por tocar-te i que bocins de tu rodin per terra. Et miro, els meus ulls s'han acostumat a la foscor i puc veure les teves faccions tan relaxades que sembla que somriguis. Tens una mà sobre el coixí, l'agafo. És calenta i acollidora. L'acaricio i m'adono de que ets real, de que quan al matí obri els ulls hi continuaràs estant. En aquella fracció de segon hagués aturat el temps per seguir dormint abraçada a tu, on sembla que tot és una mica millor. Però quan la claror dels primers raigs de sol entren per la finestra la teva veu càlida em desperta. Em llevo, esperant la nit per tornar entre els teus braços i mirar-te, com en un somni, meravellada.
(coses com aquestes són les que mai has sentit, però les que recordo mil·límetrant els moments.)