Tots sabem que si jo poses a una balança els pros i els contres d'aquest any els pros levitarien. Tots sabem que no m'he parat d'ensopegar amb pedres i que m'he pelat tots dos gonolls. Que m'he mirat la vida amb ràbia, frustració i molta, massa incomprensió. Però bé, tot i això aqui estic, a quatre dies de tornar a començar. I ara, des de aqui, asseguda sobre una pila de records que no he volgut esborrar ho veig tot molt més clar. Suposo que els mals moments son com vacunes; al principi no vols que te les posin, fan mal i fins i tot avegades et deixen aturdit. Desprès en canvi, quan arriba la malaltia, passa de llarg. Doncs això és el que m'ha passat a mi. Al principi els mals moments em van punxar el cor, però ara sé que quan tornin estaré immunitzada.
Diuen que any nou vida nova. Jo no sé si serà cert però m'es igual la veritat. M'he demostrat que puc somriure-li fins i tot al dia mes negre i opac de la història i amb això ja en tinc prou.
Per tant, gràcies al 2009 per haver posat a cada persona al seu lloc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario