Dias de ceniza

M'ofego. Et juro que m'ofego. Que l'aire se m'acava a poc a poc, ho noto. M'he buidat per dins. Que ja no em queden ni forçes per fugir corrents, però necesito marxar. Fugir on no arribi la gent. Amagar-me per no moure'm mai més d'on soc. Nose ni on mirar, ni cap a on anar. Nose si seguir amb el cap alt, o enfosar-lo sota un toll d'aigua. Potser em quedo aquí asseguda a mirar com passa el temps, a observar les vides alienes, a cridar-li al mon que s'aturi, que jo necesito baixar, que m'ofego.