Faccions tristes i envellides. Ha lluitat tota una vida per poder ser feliç rere el fum del poder, gris i dens. Ha rebut cops, ha creuat carrers de por i misèria, ha estat un viu vivint entre tombes, fosses i fussells.
Ara ja és gran, es vell. Seu al sofà d'una habitació fosca i petita que no és digna de cap heroi. Ha obert la finestra per sentir els crits i rialles de les criatures que gronxen el seu esperit jove i s'alçen ben amunt plens de la llibertat que a ell van oprimir. Ara ja és vell. Recolza el cap al sofà de pell, infla el pit tot inspirant i deixa l'aire a poc a poc, com si la vida se li escapés d'una revolada. Tanca els ulls, tot i ser gran i no veure-hi de lluny, te records nítids i propers. Hi ha sorolls que mai s'obliden, son bombes i crits. Hi ha imatges que queden gravades per sempre. Olors que ens transporten al dia que li vas dir adéu, abraçant-la, olorant el seu perfum, el dia que no sabias que mai més tornaría. Ara ja és vell. Ha obert els ulls i ha mirat al seu voltant, no hi veu res d'especial. Els tonra a tancar, ara ja sabent que serà ell qui mai més tornarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario