lunes, 5 de octubre de 2009

Temps

Escèptic és el temps que passa on són encara vigents els records. El temps irònic que s'alenteix quan tenim pressa i que quan volem passejar corre. El temps d'estimar que es fa curt i lleuger, i el de l'oblit; pesat i fosc.
El temps de l'ignorant que passa sense esma i el temps del que només espera que s'aturi el rellotge. El temps de qui encara és jove; boig i inpertinent, i el temps del que se li acava, com qui deixa tota la vida en un suspir.
El nostre temps, que no ens limita sinò que ens espera. Que no s'adorm perquè es pasa les nits vetllant a les estrelles. El nostre temps que és indecís i juga amb l'un i amb l'altre sobre una línia recta que va de principi a fí.
El temps...que s'em escorre entre els dits, però no puc tancar la mà.

No hay comentarios:

Publicar un comentario